Moltes famílies es pregunten: “Però realment està aprenent anglès si no el parla encara?” La resposta és: sí, i t’expliquem com saber-ho. 

A l’etapa infantil, l’adquisició d’una llengua no es fa com un procés conscient o acadèmic, sinó com una immersió natural. La capacitat de comprendre arriba molt abans que la d’expressar-se. Aquesta etapa de silenci actiu és clau. El cervell està absorbint, relacionant, reconeixent patrons, però encara no està preparat per verbalitzar-ho. 

Símptomes clars que indiquen integració lingüística: 

  • Reacciona a ordres senzilles en anglès. Quan dius “Sit down” o “Come here”, i l’infant ho fa sense necessitat de traducció, és que el significat s’ha integrat. 
  • Mostra entusiasme quan escolta cançons conegudes. La música activa connexions emocionals i lingüístiques. Si canta, mou el cos o anticipa paraules, és un bon indicador. 
  • Reprodueix gestos o sons d’històries escoltades. Els contes Kids&Us estan pensats per deixar empremta emocional. Quan un nen reprodueix els gestos d’un personatge, està processant molt més que el llenguatge. 
  • Fa servir paraules soltes dins el joc simbòlic. Dir “Hello!” a una nina o fer veure que prepara “apple juice” en una cuineta mostra transferència activa del que ha après. 
  • S’emociona amb els personatges i el seu llenguatge. El vincle amb les històries és fonamental. Quan un infant parla d’un personatge en anglès amb il·lusió, l’aprenentatge és profund. 

Altres indicadors subtils: 

  • Fa correccions espontànies d’altres paraules. 
  • Reconeix paraules en anglès en contextos externs (una cançó, un rètol, una pel·lícula). 
  • Utilitza la melodia i entonació anglesa quan juga. 
  • Mostra interès per llegir o escoltar històries en anglès encara que no ho entengui tot. 

Com reforçar aquest procés des de casa?

  • Validar i celebrar qualsevol intent, per petit que sigui. 
  • No forçar a parlar. Escoltar també és aprendre. 
  • Donar espais de joc lliure amb materials en anglès. 
  • Implicar-se emocionalment: mirar contes junts, ballar cançons, parlar dels personatges… 

L’expressió verbal arriba després. És com sembrar: primer cal regar, cuidar i confiar. Després, gairebé sense adonar-nos-en, les paraules brollen. I aleshores veiem que tot aquell silenci era ple d’aprenentatge.